Stuart Hall és un dels
autors més importants i cèlebres del Centre d’Estudis Culturals Contemporanis
de la Universitat de Birmingham, constituït l’any 1963. Aquest centre es
caracteritza per ser una institució que els seus autors, des d’una perspectiva
més o menys crítica i radical d’origen marxista o neomarxista, portarien a
terme una recerca sobre el control
ideològic dels mitjans de comunicació de masses i sobre la internalització
inconscient dels valors de la cultura dominant per part dels consumidors[1].
En el discurs de Hall Codificación
y decodificación en el discurso televisivo de l’any 1973, centra la idea que en les
societats actuals, la comunicació entre els productors de continguts i la audiència
es distorsiona per un error entre la codificació que utilitzen els qui
produeixen els missatges i la descodificació que fa l’audiència del missatge
enviat.
En la formació del procés comunicatiu
entre emissor i receptor, el primer pas el dona el productor el qual no es deslliga
dels seus ideals, valors, ideologies o context social global al qual pertany
estructurant així, el seu discurs basant-se en allò que coneix. La codificació
del missatge que vol transmetre es fa mitjançant les regles del llenguatge,
cosa que per Hall és un fet cabdal per una correcta comunicació. El missatge,
un cop enviat, es rebut pels receptors qui, per altra banda, també tenen el seu
propi univers simbòlic i basant-se en aquest, el descodifiquen. És evident, però,
que pot donar-se que hi hagi una diferència important entre codis, cosa que fa,
com sosté Hall, que el procés comunicatiu es vegi trencat perquè l’audiència no
rep allò que es pretenia per part de l’emissor. És en aquest punt on sorgeix la
distorsió comunicativa. Per altra banda, però, també és possible que emissor i
receptor comparteixin el mateix codi cosa que fa que la comunicació entre
ambdós sigui plena; “que estas “reglas de codificación” están tan difundidas,
son tan simétricas entre productor y audiencia, que el “mensaje” probablemente será
decodificado de una manera muy simétrica a como fue codificado” (HALL. Codificación y descodifiicación en el discurso televisivo. pág. 222)
Hall posa l’exemple del
cinema de gènere Western, on les “regles” que fan reconèixer aquest gènere (i
que fan possible la seva existència com a tal) són tant clares que no hi pot
haver distorsió entre el missatge enviat i el que rep l’audiència.
Segons l’autor, hi ha
quatre maneres en que l’espectador rep el missatge i el descodifica:
-Codi dominant o hegemònic
que es dona quan l’espectador descodifica i rep el missatge de manera literal i
directe. Per exemple, en el cas dels informatius.
-Codi professional, amb
una estructura i significat passat pel “codi hegemònic”, són missatges tractats
amb els coneixements i tècniques pròpies dels professionals de la comunicació.
- La descodificació
negociada, conté una mescla d’elements del codi hegemònic per donar forma a les
significacions alhora que treballa amb les excepcions de la regla.
-El
codi oposicional es dona generalment en moments de crisi institucional dins el
sector de la radiodifusió, on l’espectador que generalment descodifica el
missatge de manera negociada s’interpreten de manera oposada.
[1] La història
de la recerca en comunicació. Els estudis culturals i la cultura mediàtica.
Pàg. 34. Mòdul UOC.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada