La Societat Simulacre

El pensament de Jean Baudrillard s'emmarca en la visió nihilista encetada per Nitsche, el qual considerava que la societat moderna havia perdut pel camí del progrés tots els valors "suprems". En el llibre Cultura y Simulacro Baudrillard,  considerat per molts el "crític dels crítics", ens introdueix la idea de la "societat simulacre", una crítica aferrissada a la pèrdua de valors i realitats que la societat del segle XX es veu abocada. 

En el context de la societat de la comunicació i la informació actuals, amb l'existència de grans xarxes de comunicacions a escala global, els individus semblen allunyar-se dels fets humans, de les realitats i veritats pròpies de la interacció personal i del món "real", una paradoxa que neix i es nodreix en les societats avançades. 

Segons Baudrillard, la extensa circulació d'informació, el xoc entre opinions i tipologies informatives, provoca un "xoc constant d'interpretacions les quals, formen constantment "simulacres" que substitueixen la realitat i la veritat i que aconsegueixen que, finalment, s'esvaeixi la línia entre lo verídic i lo fals. 

"No se trata ya de imitación ni de reiteración, incluso ni de parodia, sino de una suplantación de lo real por los signos de lo real, es decir, de una operación de disuasión de todo proceso real por su doble operativo (...)" (BAUDRILLARD, Cultura y Simulacro. pág. 7) 

A banda, Baudrillard també sosté que aquestes "realitats i veritats" tendeixen a degradar-se a espectacle i són preparades i enfocades cap al consum. La cultura, per exemple, és l'exemple més clar d'aquesta degradació on la producció cultural s'enfoca cap al consumisme massiu, on les modes imperen i on el que un dia és vital, al dia següent ja és obsolet i desfasat. 









Bibliografia complementària
Mayos, Gonçal. Baudrillard i la Societat Simulacre. Barcelona Metropolis. Revista de información y pensamientos urbanos. (2010)